El fum que tremola.
La llum que pateix.
El sexe que respira
incrustat en un clauer.
La taula rodona.
El presidiari condemnat.
L’escola que marxa.
Els vailets que entren.
Les tisores que enganxen.
La cola que retalla.
El paper infectat
d’una mort segura.
La televisió encesa.
El cap apagat.
La mà dèbil.
El ric fort.
El bitllet que vola.
Les penes que tornen.
El jove neci.
L’ancià savi.
El got que irromp
en el silenci.
Les esperes eternes.
Els jocs ràpids.
El temps que s’acaba.
L’altre que ve.
L’avorrit que pensà.
El divertit que fa.
La gota que cau
amb la pluja darrere.
La porta que s’obrí
i que ara es tanca.
Soufiane Aouaj.E
22/03/2010
Sentiments envers el s. XXI
1 comentari:
Ieps!
ia se que me la vas llegir però ara que me l'he llegit amb calma ja le accabat d'entendre.
Quina poesia, aixó es poesia, s'acosta molt a Miguel Hernández!
ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada