AMOR, EM PLAU LA TEVA VEU TAN FINA

Amor, em plau la teva veu tan fina

i el teu mirar sorprès, interrogant,

quan la tendra duresa de la sina

m’endolceix la duresa de les mans.

Em plau saber-te vora meu, quieta,

i llegir-te en els llavis el desig,

i veure’t tremolosa, insatisfeta,

si malmet el silenci algun trepig.

Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,

s’ha arrecerat al teu posat incert

i ets picant com la fruita poc madura

quan jugues amb els ulls a no ser pura,

amb els ulls tan intensament oberts.

                                                                                                                                    Miquel Martí i Pol