4.30.2010

AMOR, EM PLAU LA TEVA VEU TAN FINA

Amor, em plau la teva veu tan fina

i el teu mirar sorprès, interrogant,

quan la tendra duresa de la sina

m’endolceix la duresa de les mans.

Em plau saber-te vora meu, quieta,

i llegir-te en els llavis el desig,

i veure’t tremolosa, insatisfeta,

si malmet el silenci algun trepig.

Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,

s’ha arrecerat al teu posat incert

i ets picant com la fruita poc madura

quan jugues amb els ulls a no ser pura,

amb els ulls tan intensament oberts.


                                                                                                                                    Miquel Martí i Pol

4.24.2010

Roses i pètals

Estimats, estimades, enamorats, enamorades, buscadors i no buscadors, ahir vàrem presencia un dels dies més màgics que Catalunya pugui gaudir.
Ahir es va manifestar en tots llocs la lietratura, conjuntament amb l'amor. I, aquells que ho van poder practicar amb les seves parelles, doncs va ser un dia espectacular i d'aquells que mereix un poema del qual no se'n pugui dir res dolent.
I dit i fet!

El Amor me ha capturado

dentro de su gran burbuja,

que invade el corazón

sin miedo a perturbarlo.



El Amor me ha dejado ciego,

ciego como el mismo avaro

que se cruzó malevamente

por la vida de Lazarillo.



El Amor me ha maltratado

sin saber cómo tratar.

Es tan malo a vueltas

que dudo de su capacidad.


El Amor me ha congelado

hasta no poder respirar.

Mala la influencia,

que se llevó de mi.



Un Amor me ha matado,

sin decir dos amores.

Qué podría ser un día sin ti.



Un día negro como la ceniza

que desprende el carbón.


El Amor me ha castigado,

pero le perdono.

Fui yo quién lo busque dentro de la liana.



Hoy el Amor me felicita.

Dice que sé como es, y

como no debería ser.


Soufiane Aouaj.E

4.03.2010

TEMPS D’AVUI

El fum que tremola.

La llum que pateix.

El sexe que respira

incrustat en un clauer.

La taula rodona.

El presidiari condemnat.

L’escola que marxa.

Els vailets que entren.

Les tisores que enganxen.

La cola que retalla.

El paper infectat

d’una mort segura.

La televisió encesa.

El cap apagat.

La mà dèbil.

El ric fort.

El bitllet que vola.

Les penes que tornen.

El jove neci.

L’ancià savi.

El got que irromp

en el silenci.

Les esperes eternes.

Els jocs ràpids.

El temps que s’acaba.

L’altre que ve.

L’avorrit que pensà.

El divertit que fa.

La gota que cau

amb la pluja darrere.

La porta que s’obrí

i que ara es tanca.


Soufiane Aouaj.E

22/03/2010

Sentiments envers el s. XXI