EXORDI

 Estimats lectors, aquest espai que esteu visualitzant ara, pretén ser un lloc on expressar  o dir allò que no ens atrevim a explicar perquè senzillament, no sabem com dir-ho. Un mot, és una partícula tan fràgil que en el mínim intent de bescanviar-lo amb algú altre, desapareix. És per això, que s’ha de tenir una bona intuïció  a l’hora de voler dir una paraula. Un mot, és tan fràgil que un cop suau inesperat, se l’enduu.

D’entrada, estimats lectors, us deixo amb un poema de Miquel Martí i Pol,que es troba  dins el llibre Estimada Marta, en un recull de poemes titulat, ‘’Capfoguer’’. Així, també espero que aquest dolç poema el pugueu sabrejar i per descomptat, que no se l’endugui el vent.

Cap gest sobrer. Tot mesurat i breu.

L’ordre perfà la solitud extrema

i converteix el joc en profecia.

Cap gest sobrer, i el lent fluir dels mots

que no transmuta en pols aquest silenci.

                              Miquel Martí i Pol