3.18.2010

Rima IV, de Bécquer

No digáis que, agotado su tesoro,

de asuntos falta, enmudeció la lira;

podrá no haber poetas; pero siempre

habrá poesía.



Mientras las ondas de la luz al beso

palpiten encendidas,

mientras el sol las desgarradas nubes

de fuego y oro vista,

mientras el aire en su regazo lleve

perfumes y armonías,

mientras haya en el mundo primavera,

¡habrá poesía!



Mientras la ciencia a descubrir no alcance

las fuentes de la vida,

y en el mar o en el cielo haya un abismo

que al cálculo resista,

mientras la humanidad siempre avanzando

no sepa a dó camina,

mientras haya un misterio para el hombre,

¡habrá poesía!



Mientras se sienta que se ríe el alma,

sin que los labios rían;

mientras se llore, sin que el llanto acuda

a nublar la pupila;

mientras el corazón y la cabeza

batallando prosigan,

mientras haya esperanzas y recuerdos,

¡habrá poesía!



Mientras haya unos ojos que reflejen

los ojos que los miran,

mientras responda el labio suspirando

al labio que suspira,

mientras sentirse puedan en un beso

dos almas confundidas,

mientras exista una mujer hermosa,

¡habrá poesía!

Retrobada

Estimats Lectors, altre cop sóc jo, sí, el propietari del bloc. En referència a l'enquesta que us vaig llançar, he vist que nomès a contestat una sola persona - no passa res- i bé, aquesta persona creu que el meu bloc està molt bé, i per això ha triat la primera opció.
Bé, doncs , aquesta semana em prendré el luxe de publicar més d'un escrit i florir-lo de poesia.
Bé, finalment vull saludar a tots aquells fidels lectors del meu bloc -i aquells que no, què espereu?- i dir-lis que ens trobarem aviat.
Fins llavors.

3.13.2010

Adèu a Miguel Delibes

Miguel Delibes (1920-2010), novelista espanyol,nascut a Valladolid. És un escriptor, posseÏdor d'un estil vigoròs i expressiu amb un gran domini de l'idioma, no exempt de notes iròniques en la seva descripció dels ambients provincials.
El 1947 va obtenir el Premio Nadal amb l'obra titulada, La sombra del ciprés alargado. Entre les seves diferents obres, cal destacar Mi idolatrado hijo Sissí (1953), Diario de un cazador (1962), Siestas con viento sur (1959), Las ratas (1962), El libro de caza menor (1964), Viejas historias de Castilla la Vieja (1964), Cinco horas con Mario (1966), Parábola del náufrago (1969), Las guerras de nuestros antepasados (1975), El disputado voto del señor Cayo (1978), Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso (1983) i Diario de un jubilado (1995).
El 1973 va ser elegit com a membre de la Real Academia Española (RAE) i, va rebre també, el Premio Cervantes el 1992.
La mort-el divendres 12 de març de 2010- d'aquest esplèndid escriptor ha commogut a tot el país i ha reunit a la catedral de Valladolid, a tots els personatges cèlebres que han volgut acomiadar el que ha estat una gran icona de la literatura castellana.
En definitiva, una gran  ànima ens ha deixat.

3.12.2010

L'enquesta

Estimats Lectors, d'una banda us haig de demanar perdó per la tardança a la resposta de l'enquesta, però també tinc els meus motius, ja que ha estat una setmana atrafagadísima entre treballs i assumptes personals.
I d'altra banda, us deixo la resposta a la pregunta ; Quina d'aquests poemes pertany a Miquel Martí i Pol?
Bé, el poema que pertany a Miquel Martí i Pol i que està dins d'un recull de poemaris és L'arrel i l'escorça. Enhorabona per a aquelles 2 persones que han encertat en l'equesta i aquella persona que no, dir-li que no passa res, que tot és intentar.
 Fins aviat i Moltes gràcies

3.08.2010

La veu femenina

Estimats lectors, com ja deveu saber, avui es dia 8, dia de la Dona treballadora. Per això molts pobles arreu d'Espanya i Catalunya organitzen sopars, trobades per tal de commemorar aquest dia tan significant per a elles.
D'entrada, cal remarcar que des de temps remots, la dona ha estat subjecte als treballs de tipus domèstics - i això ho han acceptat totes les cultures - , a la cuida dels nens, del contrari, els homes sempre han estat pendents d'estar per casa i fer el mínim. Però aquests tòpics es poden alterar sempre i quan hi hagi una voluntat per part del subjecte -en aquest cas la dona- i es fagi un esforç per aconseguir-ho.
Aquest dia ve precedit de l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. I des de llavors, les dones s'haurien manifestat per tal de demanar els seus drets com a éssers humans.
Finalment, vull fer un crit a les dones i dir-lis que si volen aconseguir els seus drets ho han de fer amb valentia, sense pors per davant, amb coratge i sense violència. També vull remarcar un llibre que posa en manifest la posició de l'home deteriorada envers la dona sense cap ànim de ofensivitat. Aquest llibre es titula, Esta noche no, querida de Sergio Sinay.

Vosaltres sí podeu, dones !

3.06.2010

Valoració personal

Bé,el taller que m'ha pertocat-el taller de blogs- crec que mai deixa de ser un taller entretingut perquè es practica amb una eina -Internet- que es va estenent pel món. També, els temes dels blogs -molt diversos entre sí-podien ser el que un volgués i això facilita més el benestar. Crec que si hagués de remarcar alguna cosa dolenta no sabria què dir, perquè no recordo res dolent, però alguna cosa  sí que podrien fer -allargar les Jornades Culturals- i així poder expressar-se amb més tranquil.litat.
En conclusió, el taller ha estat molt entretingut i d'allò més profitós.

3.05.2010

Fugitivo

Un bosque,
un árbol,
una hoja,
una rama,
Un deseo por buscar.
Un sueño por encontrar.
Una historia que contar.
El frío del invierno
es la bellota que cae al suelo.
El autobús permanece quieto
como la estatua de una plaza.
Corre y ya no está.
La pelota permanece quieta desde ayer hasta mañana.
Un gato negro que anda descalzo
con su sombra detrás.
Una mujer que tiene hambre
y corre sin saberlo.
Y yo, estoy aquí
Soufiane Aouaj .E
15/I/2010
                                                                                                                       


 En aquest poema, hi posaré a colació un video del poema Fugitiu, de Miquel Martí i Pol.

Soufiane Aouaj .E
15/I/2010

Rencor

Aquesta cançó de El Barrio,amb el nom de Jose Luis Figuereo Franco, és una cançó que tal com diu el nom, mostra els rencors d'un home envers una dona que no el fa cas i que, tot i això, ella assegura que és una bona partida i també diu que el problema és que no sap expressar-se. L'autor assegura plorar davant la seva absència però ella no ho té en compte.

 

3.04.2010

L'Elionor

Aquest poema de Miquel Martí i Pol titulat, L'Elionor,intentava mostrar la cara verdadera de la vida en aquells temps a través d'una dona que sentia angúnia, rancors envers la seva vida deplorable i tacada d'una rutina no pas desitjada però sense cap altre sortida. Aquesta mateixa història es repteix amb la seva filla d'una manera igualitària.  

                                                                                             

EXORDI


 Estimats lectors, aquest espai que esteu visualitzant ara, pretén ser un lloc on expressar  o dir allò que no ens atrevim a explicar perquè senzillament, no sabem com dir-ho. Un mot, és una partícula tan fràgil que en el mínim intent de bescanviar-lo amb algú altre, desapareix. És per això, que s’ha de tenir una bona intuïció  a l’hora de voler dir una paraula. Un mot, és tan fràgil que un cop suau inesperat, se l’enduu.
D’entrada, estimats lectors, us deixo amb un poema de Miquel Martí i Pol,que es troba  dins el llibre Estimada Marta, en un recull de poemes titulat, ‘’Capfoguer’’. Així, també espero que aquest dolç poema el pugueu sabrejar i per descomptat, que no se l’endugui el vent.

Cap gest sobrer. Tot mesurat i breu.
L’ordre perfà la solitud extrema
i converteix el joc en profecia.
Cap gest sobrer, i el lent fluir dels mots
que no transmuta en pols aquest silenci.
                              Miquel Martí i Pol

3.03.2010

www.quanlawebrespira.cat

Bé, Companys i amics. Aquest taller que ens ha tocat  fer per les Jornades Culturals'10, és bastant lúdic i intenta apropar al jovent el que va a camí de ser una gran potència tecnològica -i quasi que ja ho és- per tal de reduir al mínim -i perquè no,la nul.litat- els dubtes i les dificultats que es plantegen a l'hora de voler crear un blog. L'aplicació que fem servir és el Blogger, ja que podríem dir que és un tipus d'iniciació -però també cal remarcar que hi ha alumnes que tenen un nivell molt avançat en questa àrea- per a poder satsifer els nostres desitjos i anhels envers un ordinador. Evidentment, si en tenim un-d'ordinador- cal aprofitar-lo i exprèmer-lo al màxim per poder aplicar les seves habilitats i estar-ne satisfets. Per a axiò, comptem amb la presència del nostre professor de Castella - i també de Literatura Castellana- Ricard Garcia, que té una experiència bastant ample en l'àmbit. Molt enllà del que pot ser un blog -o bloc- qualsevol, el que s'intenta és tenir a la nostra disposició un lloc on expressar allò que sentim, allò que veiem, allò que olorem, allò que palpem, allò que ens emociona i allò que ens disgusta.
En conclusió, pretén ser un espai d'una sabiduria extrema.